Ràdio Sant Andreu Escolta'ns en el 98.0 FM
A l’espai REGIDORS, coneixem el vessant polític i personal dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.
Juan Alfaro, regidor del PSC ha conversat amb Jordi Milian a l’espai REGIDORS per respondre a les preguntes sobre el que suposa ser regidor a Sant Andreu de la Barca, que és o com hauria de ser la política o per què va decidir entrar en política.
Juan Alfaro és regidor del PSC a Sant Andreu de la Barca, defensor apassionat del servei públic i amant del flamenc i dels escacs, Alfaro es defineix a si mateix com una “persona normal”, amb principis i valors sòlids, fidel als seus amics i amb una clara vocació: servir als altres des de la política. “Crec que em puc considerar una bona persona”, assegura. Amb un passat sindicalista i una vida vinculada des de molt jove a entitats culturals i socials de Cornellà, la seva trajectòria vital i professional sempre ha estat marcada pel compromís amb la comunitat.
Una vida marcada pel pare
La figura del seu pare és omnipresent. “Va ser ell qui em va despertar l’interès per la política. Em va inculcar el gust, el respecte i la responsabilitat de participar en la vida pública”. Aquesta influència paterna el va portar a militar al PSC fa més de 25 anys, un partit que assegura “comparteix els meus valors i la meva manera de veure el món”.
A més, en paraules del mateix Alfaro, un dels grans consells del seu pare l’acompanya encara avui: “No facis mal a ningú, sigues lleial i no trepitgis a ningú per arribar on vulguis arribar”.
La política com a passió
Per a Juan Alfaro, la política no és només una activitat: és una forma de vida. “Jo no puc desconnectar. La meva dona em diu que sóc un friki perquè veig una i altra vegada les mateixes sèries polítiques”, confessa entre riures. El ala oeste de la Casa Blanca, House of Cards, Borgen o Boss formen part de la seva biblioteca audiovisual i també del seu imaginari polític. “Algunes d’aquestes sèries haurien de ser de visionat obligatori”, diu.
Llegeix diaris, escolta podcasts (com els d’Iván Redondo o Oriol Bartomeus) i estudia Sociologia, després d’haver acabat Ciències Polítiques. “Ara estudio per plaer, per aprendre, per orgull personal. Sense pressions”, explica. I és que la curiositat i la formació contínua són, segons ell, fonamentals per exercir un bon lideratge polític.
Vocació local, mirada nacional
El seu pas per l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha tingut dues etapes: una primera, entre 2021 i 2023, com a regidor de Medi Ambient i Activitats, i una segona que comença el gener de 2024, ara des de l’oposició. “Va ser un moment molt emocionant. El dia que vaig prendre possessió com a regidor, vaig plorar pensant en el meu pare”, recorda.
Tot i les dificultats del càrrec —especialment durant la pandèmia—, Alfaro considera un honor poder representar el seu municipi. “Sant Andreu és casa meva, és on he criat els meus fills i on em sento plenament integrat”.
Però els seus somnis van més enllà. “Per què no el Congrés dels Diputats?”, diu sense amagar les seves aspiracions. “Sempre amb respecte, amb humilitat i sense fer mal a ningú, però sí, m’agradaria arribar tan lluny com pogués”.
Els escacs com a metàfora vital
Una de les metàfores que utilitza Alfaro durant l’entrevista és la dels escacs. Amant d’aquest esport —federat en el passat a la Federació Catalana d’Escacs—, assegura que la seva figura preferida és el peó: “És l’única peça que, amb esforç i estratègia, pot arribar a convertir-se en qualsevol cosa. Jo em sento així. Soc un peó que vol arribar a la vuitena casella”.
La metàfora es trasllada també a la política: “Moltes vegades les grans peces cauen, però un bon peó, ben posicionat, pot fer molt de mal o molt de bé. I pot transformar-se en el que vulgui. La clau és la perseverança i la visió”.
La política que ell voldria
Alfaro té una visió clara sobre com hauria de ser la política: més honesta, més propera i amb més respecte per part de tothom. “Hi ha una desafecció molt gran, i en part és culpa nostra”, reconeix. Per això defensa el contacte amb la ciutadania, el coneixement mutu i la transparència.
També critica la falta de reconeixement a la feina dels regidors municipals: “Treballem molt, moltes hores, sovint sense descans, i això no sempre es veu ni es valora”.
Una vida entre amics, cultura i compromís
Tot i la intensitat de la vida política, Juan Alfaro no renuncia a gaudir de la vida. “No sabria viure sol. M’encanta estar amb els amics, seure a una terrassa, fer un passeig”, diu. La música flamenca forma part del seu ADN, herència familiar que també comparteix amb el seu fill, a qui veu interessat per la política i amb qui manté llargues converses sobre el municipi i el món.
Quan necessita desconnectar, sol anar a caminar pel riu, escoltant música. “És el meu racó preferit de Sant Andreu. M’hi sento tranquil, a gust amb mi mateix”.
