L’entitat santandreuenca ha presentat un manifest a les xarxes socials de suport al col·lectiu LGTBI que ha estat llegit per membres de l’Agrupació de Joves.
Ràdio Sant Andreu us ofereix et text del manifest en suport al DIA D E L’ORGULL LGTBI 2020 de l’Agrupació de Joves de Sant Andreu de la Barca.
Avui dia 28 de juny de 2020, les sòcies i socis de l’Agrupació de Joves reivindiquem l’Orgull de ser trans, l’Orgull de ser bisexuals, l’Orgull de ser lesbianes, l’Orgull de ser gais, l’Orgull de ser intersexuals, l’Orgull de ser asexuals i l’Orgull de ser d’altres identitats i sexualitats no normatives.
No podem començar sense rendir homenatge a totes les víctimes de la crisi del COVID-19, així com tampoc podem quedar-nos sense denunciar les ferides que ha reobert aquesta crisi i les desigualtats, ja de per si existents, que ha ajudat a fomentar.
Durant els darrers mesos hem estat testimonis d’agressions de tot tipus, on el paper de les forces de seguretat ha evidenciat l’urgent necessitat de formació en drets fonamentals. Les calúmnies i gravacions per part de dos agents policials cap a una dona trans a la Comunitat Valenciana va ser de les primeres de moltes agressions trànsfobes, homòfobes, bifobes i interòfobes que ha patit el col·lectiu darreraments.
No podem tampoc oblidar el moviment antirracista Black Lives Matter, i defensar especialment les persones racialitzades LGTBI, un dels col·lectius més oprimits històricament. Amb tot això, recordar especialment i amb honors a Marsha P. Johnson, activista trans negra que va fer un pas endavant en les revoltes d’Stonewall fa 51 anys, i que va suposar l’inici històric d’un moviment per l’alliberament del col·lectiu LGTBI.
Durant les darreres setmanes s’ha posat novament en qüestió la identitat trans. Des de l’Agrupació denunciem fermament la discriminació i qüestionalització que pateixen aquestes persones. Exigim una despatologització completa de la seva condició, que ha de ser acollida com a diversitat sexual i no com a incongruència de gènere, i protegir i reconèixer-les amb la llei a la mà a través de les Lleis LGTBI i Llei Trans, que busquin abordaments comuns a totes les comunitats autònomes per la defensa del col·lectiu.
El col·lectiu trans és un dels més oprimits: un 42% de les persones enquestades per la Federació Estatal LGTB va confesar haver patit amenaces i maltractament psicològic. Un 85% varen indicar trobar-se en situació d’atur. El 25% reconegueren haver estat víctimes d’abusos sexuals i el 20% de les persones trans adolescents confessaren haver pensat en suïcidar-se o autolesionar-se. Aquesta situació cal remarcar-la i denunciar-la des de totes les visions de la societat.
El col·lectiu LGTBI, amb molta lluita i esforç, va guanyant batalles al llarg de la història. Enguany celebrem el 15è aniversari de l’aprovació de la Llei de Matrimoni Igualitari, que va permetre a tantes parelles LGBTI formalitzar la seva situació i anunciar el seu amor al món.
Malgrat els avenços aconseguits en aquests 40 anys, que són moltíssims, la igualtat legal i la igualtat real no han arribat de la mà. Les persones LGTBI majors segueixen sent invisibles per a una gran majoria de la societat. Les dones lesbianes i bisexuals seguim invisibilitzades, especialment en el món rural. El VIH està sent destacadament agressiu en la població d’homes cisexuals que tenen relacions sexuals amb altres homes i en dones trans treballadores sexuals. Les identitats bisexuals segueixen estant qüestionades per un sistema patriarcal que reforça el monosexisme.
Una societat que es diu lliure i democràtica té la responsabilitat de corregir i denunciar aquestes situacions de manera pública. Exigim als governs que actuïn amb celeritat, que ens defensin de manera urgent i que protegeixin el nostre dret a la vida i la nostra dignitat, històricament ocultada, injuriada i denigrada.
Com a ciutadania crítica amb l’odi i les injustícies, els qui construïm el moviment LGTBI, units i unides en tota la seva transversalitat (persones migrants, discapacitades, racialitzades, menors, seropositives, majors, els que no responen als cànons de gènere …) ens manifestem avui en aquest manifest i exigim el següent decàleg de mesures urgents:
1r.- El reconeixement i la protecció de l’autodeterminació del gènere. Perquè només jo decideixo qui sóc.
2n.- L’aprovació al Congrés de la Llei Trans i la seva aplicació.
3r.- L’urgent aprovació de la Llei Estatal d’Igualtat LGTBI sense més demores ni excuses.
4t.- L’aprovació en aquesta legislatura d’un Pacte d’Estat davant del VIH.
5º.- El desenvolupament de Protocols educatius que incloguin la protecció de la diversitat sexual, familiar i de gènere.
6º.- L’eradicació de qualsevol impediment en l’accés a les tècniques de reproducció assistida als homes amb capacitat de gestar.
7º.- Una política exterior i de migració que no empari aquells Estats en els quals es vulnerin els drets humans, en especial, els drets de les persones LGTBI.
8è-L’empar legislat per part del Govern cap a totes les persones LGTBI amb diversitat funcional.
9è.- La visibilitat de la diversitat familiar.
10è.- La promoció d’una cultura inclusiva que reflecteixi les creacions artístiques i culturals pròpies de la comunitat LGTBI
Sant Andreu de la Barca continuarà, malgrat les dures circumstàncies en les que ens trobem, lluitant i defensant els drets de totes les persones a ser i estimar com vulguin.
Ens aixequem un cop més per demostrar ser un municipi obert i inclusiu.
Juntes, fortes i unides, ens aixequem i cridem:
Visca el dia de l’Orgull LGTBI!