Ràdio Sant Andreu Escolta'ns en el 98.0 FM
Miquel Jornet ens recomana el joc de taula ‘Imhotep’ on haurem de fer de constructor de piràmides.
La passada secció a la ràdio parlàvem d’un altre joc de Phil Walker-Harding, i avui ho tornem a fer perquè és un dels autors que més ens agrada darrerament.
Els seus jocs reuneixen tres característiques molt desitjables de trobar en qualsevol joc: fàcils d’entendre, fàcils de posar-s’hi a jugar i amb una corba de tensió/interacció molt interessant per ser jocs familiars.
El passat festival Dau Barcelona vaig poder observar algunes demostracions que es van realitzar per diferents editorials al recinte de Fabra i Coats, coneixent com conec el joc Imhotep vaig tenir curiositat per veure com ho encaixava una família en una primera explicació per part de l’equip de demostradors de Devir.
Mare, pare i dues filles d’uns 15 i 12 anys aproximadament. Inicialment, durant l’explicació, tot eren assentiments i cares d’haver interioritzat les regles sense massa dificultat i en molt poc temps (primera fase superada!).
Comencen a jugar, i s’estableixen un parell de grups que inicialment cooperen perquè les pedres que han carregat estan al mateix vaixell… sembla una mena d’associació natural.
Durant la segona ronda, un d’ells descobreix que tot i que altres dues persones s’aliïn, ell els pot aixafar la guitarra utilitzant el seu torn per fer una acció destructiva (contra elles) en comptes de fer-ne una en benefici propi… i envia un vaixell carregat de pedres rivals a la pitjor destinació possible. Ara tots a la taula s’han adonat que el joc convida a ser perversos sense perdre massa la fredor calculadora per tal de guanyar. Les cares de concentració inicials canvien per somriures de potencials sabotejadors portuaris egipcis. Acaba la partida, guanya la filla de 15 anys, i el pare li demana la cartera a la mare per anar a la botiga del festival a comprar el joc. Tots ho celebren perquè saben que aquesta és la primera de moltes sessions familiars d’Imhotep. Abans de marxar li donen les gràcies a la demostradora.
Això és el que més m’agrada dels jocs de taula i d’un festival, obert a tothom durant les seves sis edicions, com Dau Barcelona.
