És una de les entitats amb més activitat i més sòcies i socis de la ciutat
L’entitat va néixer oficialment l’any 2003, però les seves arrels es remunten al 1999, amb l’agermanament d’Alcolea del Río (Sevilla) i Sant Andreu de la Barca. Va ser un grup d’amics, la majoria d’origen andalús, qui va decidir fundar l’associació per mantenir viva la cultura, la tradició i el sentiment de pertinença a la seva terra natal.
N’hem parlat amb Iván Márquez, actual president del Centro Cultural Andaluz, i amb Manoli Montero i María Galeano, expresidentes i encara membres actives de l’entitat.
Un dels símbols més estimats del Centro Cultural Andaluz és la Virgen del Rosario, una rèplica no exacta de la d’Alcolea del Río, que s’ha convertit en tot un emblema. És la protagonista de la Romeria, una festa plena de devoció i germanor que se celebra cada any, habitualment el segon cap de setmana de juny. Durant l’entrevista, queda clara la passió i l’estima que l’entitat té cap a aquesta figura, a qui mimen, cuiden i demanen protecció any rere any.
L’objecte que ens ha portat el Centro Cultural Andaluz és la seva medalla, un símbol carregat de significat per tot el que representa: el vermell per Catalunya, el verd per Andalusia i el blau, en honor a la Virgen del Rosario i a la primera mantellina que va lluir.
L’entitat ofereix un ventall molt ampli d’activitats culturals i lúdiques obertes a tota la ciutat. Més de 140 persones participen en els tallers de sevillanes, flamenc, ball en línia, coro rociero, costura o fins i tot digitalització del mòbil.
Tot això, amb l’objectiu de fer comunitat i mantenir viva la cultura andalusa. Ara han tirat endavant un grup de teatre amateur i ja preparen la seva primera aparició pública a la ciutat. Ho fan sota el nom de Corrala de la Barca, en honor a la ciutat i als antics corrals de comèdia, uns espais de representació teatral que es van fer a l’aire lliure a Espanya durant els segles XVI i XVII i que aprofitaven els patis interiors.
Des del Centro Cultural Andaluz fan una crida a tota la ciutat per acostar-se a l’antic Ajuntament i conèixer de prop la seva activitat i notar el seu caliu.