Ràdio Sant Andreu Escolta'ns en el 98.0 FM
Es tracta d’un llibre fotogràfic amb fotografies antigues amb textos de Jordi Bañeres. La presentació del llibre serà el 23 d’abril a les 18 h a la Biblioteca Aigüestoses.
Vols llegir les primeres pàgines? https://www.efados.cat/
Publicat per l’editorial Efadós s’inclou en la col·lecció Catalunya Desapareguda amb l’objectiu de preservar la història local dels pobles i ciutats de Catalunya a través de fotografies històriques de fons familiars i arxius públics, abastant del segle XIX fins a mitjan segle XX.
Actualment, l’editorial ha publicat 260 llibres de 214 municipis. Un dels darrers llibres publicats és “Sant Andreu de la Barca desaparegut” que inclou fotografies fins als anys setanta oferint un recorregut pels carrers, les cases, la gent, sense oblidar la vida a pagès, els conreus, les fonts i les masies.
Elements com la palanca, l’església, l’Ermita de Sant Madrona, Les Escoles Velles, el Casino l’estació de tren, Torre Bovera, Can Presses, la Colònia del Palau la Font de l’Hermano apareixen al llibre “Sant Andreu de la Barca Desaparegut” amb textos explicatius del sociòleg i llicenciat en Història Jordi Bañeres.
Les fotografies i els textos ens transporten al Sant Andreu de la Barca desaparegut, el Sant Andreu d’abans del desembarcament de la indústria i del creixement exponencial de la població.
Bañeres recorda a la introducció del llibre ”Només oferim imatges anteriors al 1970. Els anys seixanta i setanta van significar un canvi d’època. La televisió va fer desaparèixer el veïnat assegut al carrer xerrant. Els cotxes ampliaren el radi d’acció quotidià i més encara el de les vacances. Els tocadiscs internacionalitzaren els gustos musicals. I així, una llarga corrua de canvis majors o menors. Als anys seixanta encara s’arrossegava la inèrcia d’una manera de viure mil·lenària, però, a finals dels anys setanta, la metamorfosi ja s’havia consolidat.”. Sant Andreu de la Barca va canviar a partir els anys setanta del segle XX “En uns quants anys, un poble petit, però autocentrat, on el ritme agrícola escandia el calendari, va convertir-se una ciutat industrial i perifèrica de la conurbació barcelonina, sempre accelerada pel xuclador tecnològic i la globalització”, assegura Bañeres.
Sobre l’elecció de les fotografies confessa “Hem procurat triar fotografies que no van aparèixer en els llibres publicats per l’Ajuntament entre el 1999 i el 2012. No volíem duplicar-les. En l’apressada elaboració del llibre, diverses persones, molt gentilment, ens ha passat unes 200 fotografies, enriquides sempre amb comentaris útils.”
Recorda que “Les imatges que no apareixen aquí les podeu consultar sempre a l’Arxiu Municipal. De passada, doncs, aprofitem per encoratjar tothom que tingui fotografies antigues a prestar-les a l’Arxiu Municipal. Les escanejaran i us les retornaran”.
El llibre també compta amb un pròleg de la presidenta del Casino Carme Lloverol on recorda algunes de les festes que se celebraven a Sant Andreu de la Barca “A la dècada dels seixanta, el poble era petit, d’uns 1.500 habitants. Hi havia dues entitats de caràcter cultural: el Foment i el Casino, on, per la Festa Major d’Estiu i la de Sant Andreu, podíem anar a ballar i al cinema. Corpus era una altra festivitat important. Per Pasqua hi havia les caramelles, tant de grans com de petits. Per als infants era tota una festa anar a assajar per poder cantar pels carrers i les cases dels afores el Diumenge i el Dilluns de Pasqua”.
