La matinada del dissabte 28 d’octubre al diumenge 29 es fa el canvi d’hora per passar de l’horari d’estiu al d’hivern. En aquest cas, s’endarrereix el rellotge una hora, és a dir que a les tres seran les dues. Això significa que cap a tres quarts de sis de la tarda ja començarà a fer-se fosc. Fa anys que el debat de si s’hauria de continuar fent el canvi d’hora o mantenir un horari tot l’any està present. De fet, a l’estiu del 2018, la Unió Europea va fer una enquesta no vinculant en què va preguntar als ciutadans sobre el tema, i gairebé el 70% estava en contra del canvi horari. El març del 2019, el Parlament Europeu va aprovar l’abolició del canvi d’hora a partir del 2021, i cada estat membre ha de decidir quin horari manté. Però estem a 2023 i encara no s’ha fet. El motiu és que els mateixos estats no es posen d’acord; per exemple, l’estat espanyol aposta per mantenir l’horari d’estiu, mentre que la Generalitat de Catalunya el d’hivern.
El canvi d’hora, tot i que es fa per complir directius de la Unió Europea buscant l’estalvi energètic, pot tenir afectacions a les persones, sobretot a infants i persones grans, ja que es dessincronitza els horaris de son, causant somnolència i cansament.
A banda de fer el canvi d’hora o no hi ha una altra qüestió, que és tornar a l’horari solar que ens correspon. Al començament de la Segona Guerra Mundial, Gran Bretanya va canviar el seu horari associat al meridià de Greenwich per al de Berlín per coincidir horàriament amb Alemanya i facilitar la coordinació d’operacions bèl·liques. França, envaïda per Alemanya també canvia l’hora i Espanya ho fa el 1940 per coincidir amb Alemanya. En acabar la guerra, el Regne Unit sí que torna al seu horari, però la resta de països no. En el cas d’Espanya, el meridià de Greenwich passa per Castelló, així que l’hora solar seria en realitat una hora menys.