Hem entrevistat diferents establiments de Sant Andreu de la Barca perquè ens expliquin quines varietats ofereixen. El Forn de l’Avi Josep, el Forn Garcia, Al teu Gust, Ca la Teresa i Terra i Pa ens han donat detalls de les coques d’enguany.
Gran part de les festivitats van de la mà de tradicions gastronòmiques. Sant Joan no és diferent, amb les seves coques acompanyades de vi dolç o cava. Però, d’on ve aquesta tradició? Com gran part de les festivitats que celebrem avui en dia, i que estan associades al cristianisme, realment tenen arrels paganes.
Cap al 20 o 21 de juny se celebrava el solstici d’estiu, que posava fi a la primavera i iniciava a l’estiu. Era una festa de foc, música, alegria, rituals i tradicions. Una de les tradicions era menjar un tortell dolç amb ous, de forma rodona amb un forat al centre, que emulava el Sol, astre al qual es feia culte durant el solstici. Amb l’arribada del cristianisme, moltes de les tradicions paganes s’intenten mantenir però aportant-li un significat cristià. Aquesta festivitat es trasllada a la nit del dia 23, enllaçant-la amb Sant Joan Baptista.
Tot i el canvi de dia, no perd els costums menys religiosos, com la coca. Però aquesta també s’adapta, es creu que per allunyar-la del culte pagà. Va canviar de forma, a la que coneixem avui en dia. La coca tenia una mida específica, el doble de llarg que no d’amplada, i amb angles una mica arrodonits. La proporció entre l’amplada i la llargada era la proporció entre el dia i la nit en aquella data.
La coca de Sant Joan més tradicional estava feta amb farina, mantega, ous i sucre. Un cop cuita s’adorna amb pinyons. Quan els mestres pastissers la descobreixen comencen a sorgir moltes varietats, sent la fruita confitada com a element decoratiu un dels elements més estesos. Però a banda d’aquesta hi ha més varietats.
La tradició de les coques de Sant Joan està molt estesa arreu de Catalunya, però no només es consumeixen aquí. A Alacant, per exemple, també en tenen la seva pròpia, però en comptes de ser dolces són salades, sobretot de tonyina. A Menorca li canvien el nom, i la seva coca de Sant Joan s’anomena Coca Bamba, que és una espècie d’ensaïmada menorquina i és típica de les festes patronals de l’illa, que són precisament a Sant Joan.