8M: L’absència de figures referents femenines en la cultura

La història de l’Art està plena de dones, sent muses dels artistes o protagonistes dels quadres. La Mona Lisa, les ballaries de Degas, Las Venus són exemples on l’element principal és la dona. Però la presencia femenina es redueix en això, poques vegades veiem un nom femení signant quadres. Per exemple, a El Prado, un dels museus més rellevants d’Espanya, de les 1218 obres que tenen exposades, només 8 les han signat dones. Al Reina Sofia les xifres són més altes, però segueix havent-hi diferència: 4665 obres realitzades per homes enfront de les 650 de les dones.

Aquesta desigualtat no només es reflecteix en les arts plàstiques, al cinema també és present. En els 94 anys que s’han fet els premis oscar, només tres dones han guanyat l’Oscar a millor direcció. I és que, segons un estudi dut a terme per l’entitat Drets d’Autos de Mitjans Audiovisuals, juntament amb l’Acadèmia del Cine, només hi ha un 15% de dones directores de cine a Espanya.

En l’àmbit de la literatura també es manifesta aquesta diferència. Hi ha nombrosos casos de dones que van haver d’escriure amb pseudònims per poder publicar les seves obres. Casos com el de Caterina Albert, sota el nom de Victor Català o Louisa May Alcott amb A.M. Barnard són dels més sonats. Però no cal anar-nos-en tants anys enrere, J.K. Rowling, l’escriptora de Harry Potter, també va decidir no utilitzar el seu nom real per no explicitar el seu gènere. El Premi Nobel de Literatura només l’han guanyat 17 dones davant els 102 homes. El Premi Cervantes 6 dones des de 1976, i 41 homes i, per últim, el premi Planeta ho han rebut 17 dones des de 1952.

Aquestes són les xifres, però hem sortit al carrer per preguntar a la gent sobre escriptores, directores de cinema o pintores.

La majoria dels noms que surten són masculins i, per respondre algun femení, en molts casos, s’ha de fer un esforç per recordar algun. Virginia Woolf deia que, durant la major part de la història, quan una obra era anònima, volia dir que s’havia realitzat per una dona. Un dels aspectes que es reivindiquen al 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, és el reconeixement de la dona en la societat i, per tant, que la història de l’art, la literatura o el cinema o, en definitiva, la història no estigui escrita en masculí.