Miquel Jornet ens recomana a l’espai setmanal del ‘Descobrint Jocs’ del programa Via Directa ‘Diáspora’, un joc sobre enigmes que ens farà pensar molt.
Els jocs i els puzles moltes vegades comparteixen una arrel comuna que és la del goig de la superació d’un repte. En els jocs el repte dependrà de l’encert i/o sort, o la manca d’aquests, que tinguin els teus adversaris i en els puzles tota responsabilitat de superació recaurà sobre nosaltres mateixos. Ara bé, darrerament ens trobem jocs de tipus puzle que es poden jugar cooperativament fent ús del que en l’argot més jugaire diem “el rusc mental” (en castellà: “la mente colmena“).
Diáspora és una col·lecció de puzles presentada en una pila de cartes que ens posa en safata jugar acompanyats (tot i que també es gaudeix jugant-hi sol). Ara bé, la genialitat d’aquest nou joc de Zacatrus! no rau en la qualitat dels puzles sinó en la qualitat del text de ciència-ficció que se’ns desbloquejarà a mesura que anem resolent els enigmes presentats a les cartes. D’altra banda, la part més fresca i original la trobem en la manera que ens hem de comunicar amb la Turing, la intel·ligència artificial responsable de la història en la qual ens trobem de caps i peus però també el sistema de verificació de les nostres respostes… una simple adreça de correu electrònic.
Tot seria un petit gran batibull si no fos per l’encertat llenguatge amb què ens contesta la màquina, que dóna sensació de ser un automatisme pervers en determinats moments. Entenem que aquest mèrit el posa sobre la taula (o millor dit: a les pantalles) Santiago Eximeno, autor de jocs però encara més autor de ficcions i ficcions interactives. La meravella doncs és que aquest és un sistema que mai havíem vist i que funciona. I tot i que els puzles podrien tenir una connexió temàtica i qualitat més depurada el joc és realment divertit.