Es considera aquesta data l’aniversari del punt volat i la ela geminada.
Rosa Monforte, responsable del Servei Local de Català ha comentat a Ràdio Sant Andreu els objectius d’aquesta celebració.
El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les normes ortogràfiques del català modern i establien l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada.
El punt volat o punt alçat és una mica més alt que el punt normal. Als teclats de l’ordinador el trobem prement la combinació “majúscula+ tecla número 3”. En el cas de tauletes o telèfons mòbils, trobar-lo pot ser força més complicat i és per això que possiblement acabem escrivint un guionet (al-legacions), un punt normal (il.lusió) o una bala (instal•lació) en lloc d’aquest signe.
El primer que hem de fer a l’hora de trobar el punt volat als teclats mòbils és configurar l’idioma del teclat perquè sigui en català. A continuació, escrivim el punt volat prement el punt normal fins que ens aparegui el punt volat. Una altra manera és prémer la lletra L fins que ens aparegui la ela geminada.
El punt volat i la ela geminada
El català no és l’única llengua que empra el punt volat. El podem trobar en japonès, xinès, taiwanès, però també en francoprovençal, gascó o aragonès belsetà, més propers al català. I, alhora, també podem dir que no és una grafia exclusiva de les llengües: en matemàtiques el fem servir per representar les multiplicacions.
En canvi, la ela geminada sí que és una grafia pròpiament catalana, tot i que fonèticament gairebé tots el parlants la pronuncien amb una sola ela. Això possiblement fa que encara sigui més complicat recordar quan l’hem d’escriure. Tot i això, hi ha algunes pautes que ens hi poden ajudar